Així en el cas de la Mancomunitat de Catalunya, només aquestes dues citacions del seu impulsor i primer president, Enric Prat de la Riba i Sarrà (1870-1917), ens permeten entendre quin era el personal que volia al seu costat en la cons-trucció mancomunitària i quin era l’objectiu mínim
Unpaís culto, un país moderno. En España hay diferentes culturas, lenguas, derechos Pero el Estado lo ha olvidado por completo sin preocupación alguna. La Mancomunitat corporacióa Enric Prat de la Riba. Les del president de la Secció Històrico-Ar-queològica, qui es congratula d’haver organitzat el simposi com a tasca de didàc - tica social. Del president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, qui exal - ta la tasca de la Mancomunitat i la relaciona amb les circumstàncies polítiques
LaMancomunitat de Catalunya ha passat a la història sobretot per dos motius: perquè va ser el primer organisme de govern de Catalunya escollit democràticament, i perquè va modernitzar les comunicacions, els serveis socials i les institucions culturals i educatives del país. Avui, quan es compleix el centenari de la
Calque l'alumnat expliqui la reunió del Primer Congrès Catalanista, de 1880, la fundació del Centre Català, de 1882, el Memorial de Greuges, de 1885 [1,25 punts]; Expliqueu els fets principals del catalanisme polític entre el 1901 i el 1914, sense incloure-hi la Mancomunitat de Catalunya. (2,5 punts) Cómofunciona la Mancomunitat? Obra hecha. Obra hecha. Política social; Cultura; Enseñanza; Beneficencia y sanidad; Obra pública y comunicaciones; Agricultura; Hacienda; Nombres propios; La exposición; Enric Prat de la Riba. 1870 – 1917 Antoni M. Alcover. 1862 – 1932. Ramon d’Alòs-Moner . 265 371 123 192 166 7 135 207 36

primer president de la mancomunitat de catalunya